Biografia
Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, Estats Units, 1948) és un historiador espanyol especialitzat en Història Contemporània. Actualment (2012) és catedràtic d'història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i coordinador del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranismes, vinculat a la Universitat Pompeu Fabra.
És fill d'exiliats espanyols. Entre 1965 i 1969 va estudiar al Bard College de Nova York (actual Bard University), es llicencià en Arts (Bachelor of Arts) el 1969 i fou premiat amb una Woodrow Wilson Scholarship. Acceptat a la Graduate School de la Universitat de Columbia de Nova York, va estudiar amb Arno Mayer i Robert Paxton (de qui fou "research assistant"). Es doctorà el 1979 amb la tesi Estat Català: The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933) (Ann Arbor, Michigan, USA: University Microfilms International), dirigida inicialment per Paxton i després per l'hispanista Edward Malefakis.
El 1972 es traslladà a Espanya i va reiniciar els seus estudis, no per a investigar la seva tesi novaiorquesa, aconseguint una llicenciatura en història contemporània a la Universitat de Barcelona el 1980 i un doctorat en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 amb la tesi El nacionalisme radical català i la resistència a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931, dirigida per Josep Fontana i Làzaro. Per documentar-se per aquesta segona tesi, i vist que hi havia materials que no va poder consultar per raó de l'obertura i accès a materials per la regla dels cinquanta anys, Ucelay-Da Cal va viatjar a nombrosos arxius de França, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Regne Unit, Portugal i, per descomptat, Espanya. El 1983 va aconseguir la ciutadania espanyola.
Professor universitari
Ucelay-Da Cal ha estat professor titular d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1985 i 1995, i catedràtic d'història contemporània a la mateixa universitat entre 1995 i 2006. Des de 2006 és catedràtic d'història contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat "visiting professor" a la Universitat de Duke entre febrer i abril de 1994, i a la Venice International University en el semestre de primavera de 2002, així com "visiting scholar" a l'École des Hautes Études de Sciences Sociales de París l'abril de 2004.
Des de fa molts anys, ha treballat amb joves investigadors i ha col·laborat amb professors com Francisco Veiga, el principal investigador espanyol sobre l'Europa de l'Est; Joan Maria Thomàs, especialista en la Falange Española; Xavier Casals, especialitzat en el neonazisme a Espanya; Ferran Gallego, historiador del nacionalisme; Florentino Rodao, el millor especialista en les relacions hispano-japoneses a les dècades de 1930 i 1940; Xosé M. Núñez Seixas, historiador especialitzat en el nacionalisme espanyol; David Martínez Fiol, que ha investigat la recepció de la Primera Guerra Mundial a Espanya; i Arnau González Vilalta, jove historiador espanyol especialitzat en diversos temes d'Història Contemporània.
Investigació històrica
Enric Ucelay-Da Cal s'ha centrat en la seva carrera professional en la història contemporània a Espanya i Catalunya, el nacionalisme espanyol i el nacionalisme català, i temes específics com el paper del separatisme català (Estat Català) durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola; l'anàlisi del populisme a Espanya i les seves connexions amb Amèrica Llatina; les dinàmiques regionals vinculades a una història "nacional" general o l'antropologia de la religió com a mètode per interpretar la Guerra Civil espanyola. Ha publicat més de dos-cents articles acadèmics a revistes especialitzades i és autor de llibres en espanyol, català, anglès i italià.
És fill d'exiliats espanyols. Entre 1965 i 1969 va estudiar al Bard College de Nova York (actual Bard University), es llicencià en Arts (Bachelor of Arts) el 1969 i fou premiat amb una Woodrow Wilson Scholarship. Acceptat a la Graduate School de la Universitat de Columbia de Nova York, va estudiar amb Arno Mayer i Robert Paxton (de qui fou "research assistant"). Es doctorà el 1979 amb la tesi Estat Català: The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933) (Ann Arbor, Michigan, USA: University Microfilms International), dirigida inicialment per Paxton i després per l'hispanista Edward Malefakis.
El 1972 es traslladà a Espanya i va reiniciar els seus estudis, no per a investigar la seva tesi novaiorquesa, aconseguint una llicenciatura en història contemporània a la Universitat de Barcelona el 1980 i un doctorat en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 amb la tesi El nacionalisme radical català i la resistència a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931, dirigida per Josep Fontana i Làzaro. Per documentar-se per aquesta segona tesi, i vist que hi havia materials que no va poder consultar per raó de l'obertura i accès a materials per la regla dels cinquanta anys, Ucelay-Da Cal va viatjar a nombrosos arxius de França, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Regne Unit, Portugal i, per descomptat, Espanya. El 1983 va aconseguir la ciutadania espanyola.
Professor universitari
Ucelay-Da Cal ha estat professor titular d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1985 i 1995, i catedràtic d'història contemporània a la mateixa universitat entre 1995 i 2006. Des de 2006 és catedràtic d'història contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat "visiting professor" a la Universitat de Duke entre febrer i abril de 1994, i a la Venice International University en el semestre de primavera de 2002, així com "visiting scholar" a l'École des Hautes Études de Sciences Sociales de París l'abril de 2004.
Des de fa molts anys, ha treballat amb joves investigadors i ha col·laborat amb professors com Francisco Veiga, el principal investigador espanyol sobre l'Europa de l'Est; Joan Maria Thomàs, especialista en la Falange Española; Xavier Casals, especialitzat en el neonazisme a Espanya; Ferran Gallego, historiador del nacionalisme; Florentino Rodao, el millor especialista en les relacions hispano-japoneses a les dècades de 1930 i 1940; Xosé M. Núñez Seixas, historiador especialitzat en el nacionalisme espanyol; David Martínez Fiol, que ha investigat la recepció de la Primera Guerra Mundial a Espanya; i Arnau González Vilalta, jove historiador espanyol especialitzat en diversos temes d'Història Contemporània.
Investigació històrica
Enric Ucelay-Da Cal s'ha centrat en la seva carrera professional en la història contemporània a Espanya i Catalunya, el nacionalisme espanyol i el nacionalisme català, i temes específics com el paper del separatisme català (Estat Català) durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola; l'anàlisi del populisme a Espanya i les seves connexions amb Amèrica Llatina; les dinàmiques regionals vinculades a una història "nacional" general o l'antropologia de la religió com a mètode per interpretar la Guerra Civil espanyola. Ha publicat més de dos-cents articles acadèmics a revistes especialitzades i és autor de llibres en espanyol, català, anglès i italià.
